El vòlei a Rumbau

El vòlei a Rumbau

Són les 5 de la tarda i al col·legi Pineda comença a dissoldre’s de la multitud de pares i nenes … ara és el torn de “les noies del vòlei” que comencen a entrenar.

Tot va començar per l’any 2010, quan el club Rumbau va començar a oferir com a activitat extraescolar practicar vòlei i certament ha tingut una bona acollida entre les sòcies.

Actualment hi ha dues categories: Benjamí i Cadet. Hi ha 19 jugadores federades i molts dissabtes competeixen amb altres equips.

La motivació per practicar vòlei en elles és més fruit de l’afany de voler fer esport (qualsevol), que un interès específic per aquest, però, és un esport que els agrada perquè és divertit i hi ha un bon ambient en els equips. Les jugadores reconeixen que aquest fet, el de portar-se bé entre totes, és important per a elles.

Per formar un equip, a més de voler ser part d’ell, les noies pensen que cal ser constants “si no estàs motivada i no ets constant en l’entrenament, per què hi vas?” Diu una d’elles.
Les de l’equip Benjamí, pensen que cal esforçar-se molt entrenant però sobretot esforçar-se per portar-se bé entre totes, que de vegades no és gens fàcil.

Alguns dissabtes han de competir amb altres equips. A les grans competir no els treu la son, però sent sinceres, a qui no li agrada una victòria? Diuen: “L’important és participar però el millor és guanyar” encara que reconeixen que es diverteixen molt fent-ho i els fa sentir molt unides.

Les més petites, afirmen sentir-se “felices i lluitadores” i en jutjar per les seves cares mentre m’expliquen això, ha de ser veritat. Elles a tot li posen emoció i il·lusió.

Encara que cap d’elles ha pensat en dedicar-se més endavant professionalment al vòlei, tampoc tenen algun referent femení en aquest esport.

La família també juga un paper molt important en l’equip. A totes els hi encanta que vagin a animar-les, és més una d’elles ens explica que la seva mare és la “capitana” de les animadores, ja que porta cartells, adhesius, samarretas i anima a l’equip des de la grada. La veritat que ho explica amb una mica de vergonya, pròpia d’una adolescent, però reconeix que això li encanta. També és cert que una mica de nervis també els donen quan vénen a veure-les. Però se senten protegides.

Una de les coses que em va cridar l’atenció és quan els vaig preguntar sobre el seu esportista preferit, les grans van dir que no segueixen ni admiren a cap esportista, ni en la seva vida esportiva ni personal, però si tenen clar que un esportista ha de donar sempre bon exemple d’esportivitat, de bon joc i mai centrar-se només en competir. “L’esport no és només guanyar” diuen.

Les de l’equip Benjamí en canvi si segueixen més als esportistes: Mireia Belmonte, Messi, Piqué, Marc Márquez i Pau Gassol són els més esmentats.

Les dues categories entrenen tots els dimarts i dijous de 5 a 6:30 i després tenen estudi dirigit.

Les grans animen a altres noies a que practiquin esport, sigui el que sigui, perquè és bo per a la salut i perquè és divertit.

Les de l’equip Benjamí animen a altres nenes que practiquin vòlei perquè “a més de ser super divertit, coneixes a noves noies, a les que potser mai has parlat i que ara gràcies al vòlei pots arribar a ser grans amigues”. En aquests temps que corren, on la imatge i “el quedar bé” ho és tot, escoltar a aquestes nenes i joves i veure que es preocupen més pel costat humà de les coses, per fomentar valors com l’amistat, la perseverança, l’esforç i no tant per guanyar i guanyar, omple d’esperança en que poc a poc, des de tots els àmbits: escola, esport, família, podrem construir una societat més humana, centrada en allò que de veritat  és important.